tu cuerpo como un árbol
tus ojos como un lago
y yo soñaba con hundirme
debajo de tu abrazo
tu tiempo no era tiempo
tu ser era un milagro
y te busqué hasta hallarte
debajo de tu abrazo
el sol murió en el cielo
tus pasos se alejaron
y se quedó mi sueño
debajo de tu abrazo
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
M'agrada,encara que hagi de traduir amb dificultats l'idioma expresat.Sembla un ganivet sense esmolar.Sorprén.
M'agrada la imatge que has utilitzat per definir la sonoritat de l'espanyol: 'un ganivet sense esmolar'. Jo (puta educacio postfranquista dels cullons) nomes ser llegir, parlar, viure i somiar en català pero a l'hora d'expresar-me escric en espanyol. Procuro esmolar tant com puc la llengua amb la que escric perque el seu so s'assembli a la musicalitat delicada d'altres llengues... si me la trobo pel cami no se que fer amb una ela geminada..
Estigues tranquil.Molt pitjor és geminar una "g" o una "z",tant en francés com en qualsevol iber llenguatge.El cas és entendre'ns,com ens ensenyaren els primers mestres,anomenats fenicis,per lo fenicia que era la seva retórica.I aixó que encara no havia sortit l'ull de llebre,el vi com cal,llavors.Cantem a cor que vols-----BÈSTIA!!!!
Estigues tranquil.Molt pitjor és geminar una "g" o una "z",tant en francés com en qualsevol iber llenguatge.El cas és entendre'ns,com ens ensenyaren els primers mestres,anomenats fenicis,per lo fenicia que era la seva retórica.I aixó que encara no havia sortit l'ull de llebre,el vi com cal,llavors.Cantem a cor que vols-----BÈSTIA!!!!
Publicar un comentario